dimecres, 17 de juny del 2015

Clouds of Sils Maria

Dones



Aquesta és una pel·lícula que no crec que tingui gaire fortuna. M'agradaria equivocar-me perquè representa un tipus de cine molt necessari. Malauradament, però, això passa amb moltes altres : apareixen com bolets en cines com el Verdi, el Renoir o el Boliche, traient el nas enmig d'una cartellera farcida de vehicles furiosos i mascles alfa trineuronals, i desapareixen al cap d'un parell de setmanes, sense haver tingut l'oportunitat d'haver estès prou el boca-orella. Ja em va passar amb un policíac que van reposar al Texas on sortia Sam Shepard i que un bon amic em va recomanar. No hi vaig ser a temps. Per això ara escanejo la cartellera a la recerca de petites joies com aquesta.
    No us la perdeu.



    Aquí hi trobareu una història explicada amb serenitat, profunda, sincera, vital, interpretada per una Juliette Binoche en estat de gràcia (per a mi, el millor paper de la seva vida) i una Kristen Stewart que confirma que és una gran actriu, intel·ligent, continguda, expressant-ho tot fent servir el mínim.
La premissa argumental també és un fil de cosir: una actriu consagrada que de molt jove va interpretar el paper de la seva vida torna ara a representar la mateixa obra posant-se en la vell d'una dona madura que en aquella ocasió va interpretar una altra actriu que no va pair bé personatge.
    Dit així sona a thriller.
    Potser ho és.
    Una mica.
    Ara bé, no us quedeu amb aquesta anècdota, perquè durant les dues hores llargues de projecció desfila un elegant teixit d'escenes que tracten d'altres qüestions que es desprenen d'aquest tema central, la maduresa. Hi ha, per exemple, una crítica feroç de l'alienació que duu el culte a la imatge, de la imbecilitat dels continguts pels quals frisen les xarxes socials, de la falsedat de la fama que proporciona el cinema de crispetes... Aquesta pel·lícula reivindica l'exposició pausada de la intel·ligència humana en sobretaules sense presses, i això sempre és d'agrair.
    Si a més de tant en tant el director Olivier Assayas ens regala vistes esplèndides de les muntanyes suïsses, doncs encara millor.