Però aquest no és l'únic ni el principal motiu per destacar aquesta pel·lícula policíaca d'entre el miler que deuen anar del mateix (un parell de policies, l'un més eixelebrat que l'altre, en un cas de tràfic de drogues a Nova York). El que em sorprèn de "The French Connection" encara avui és el seu realisme dut fins a l'extrem. Els carrers són bruts, enfangats, els policies hi rellisquen, empaiten els criminals per dins de fàbriques abandonades, amb parets plenes de sutge i rovell, amb basses llardoses pertot arreu. El fum surt de terra, el cel és sempre gris. Tot i ser una pel·lícula de ritme pausat, d'escenes llargues seguint aquest o aquell personatge, en cap moment no hi ha descans.
Popeye, el personatge interpretat per Hackman, un dels meus actors favorits, és implacable, no dorm, no viu, no té vida, només fa de policia, no perd de vista el seu objectiu, l'empaita a peu, corrent, al volant d'un cotxe fent cara d'histèric. I el seu company és Roy Scheider en un paper una mica apagat per l'altre, no tan agraït d'interpretar.
No se m'acut cap altra pel·lícula amb un to similar. "The F.C." t'entra a la vena des del minut 1 i no et deixa anar. Amb un caràcter de vegades documental i d'altres gairebé experimental, inicia un camí que no van interpretar gaire bé desenes de sèries policíaques televisives dels anys setanta, i no diguem ja dels vuitanta i posteriors, quan tot se'n va anar en orris. Convé reveure films d'aquesta època com "The Conversation", de Coppola (també amb Hackman),"Serpico", de Lumet, o "Mean Streets", de Scorsese per trobar un tast d'aquesta espontaneïtat. I en són només un tast, perquè "The F.C:" és del 71 i les altres tres venen després. Realment el fet que existeixi una pel·lícula com aquesta sembla cosa de coincidències astrals, perquè Friedkin mai no va tornar a fer res de tan bo. Recordem que la seva pel·lícula següent va ser "The Exorcist", un parell d'anys després. I el que ve després semblen pals de cec d'un director a la recerca d'un guió, d'un productor. Algú recorda algun altre títol seu? Una pena.
Curiosament, "The French Connection II" la va dirigir quatre anys després John Frankenheimer, un altre director de recorregut similar a Friedkin de qui algun dia haurem de parlar aquí. Fins aleshores, un salut a aquells qui encara no heu vist la primera en una sala de cine.
No us la perdeu si la tornen a fer. Avui a la Filmoteca érem uns quants.
